"Lo Imposible, Posible"
des d'aquí volem felicitar en el Sr. Escarceller per la publicació d'aquest llibre entorn les seves vivències.
Us afegim un article sobre en Javier escrit a la web de caseres.net quan la nostre Associació li va entregar el premi "Dedicació al Cinema", com podreu veure en aquest article ja es parlava de aquest llibre,
"La Junta Directiva de l’Associació Gent de Cinema ha atorgat el Premi a la Dedicació al Cinema al nostre veí Javier Escarceller. El Premi està reservat a aquelles persones que havent superat els vuitanta anys d’edat segueixen portant a terme la seva activitat laboral.
L’acte tindrà lloc el divendres, 29 de febrer a les 21 h. al cinema Alexandra de Barcelona. També han estat premiats els Srs. Pedro Balaña, Jordi Cortada i Ramon Cortadellas.
A la dècada dels 40, acabada la Guerra Civil, Javier va tenir un somni: fer un cine a Caseres. En aquella època el poble tenia aproximadament el mateix número de veïns que ara, no havia electricitat i Javier no tenia ni local i, com diu ell, a les butxaques només el “forro”. Les coses van canviar, a l’any 1951 Caseres disposava d'electricitat i d’un local, podeu veure els plànols de la reforma per poder ubicar el cine més avall.
Recorda aquell dia que es presentà per primera vegada al cine Alexandra, al hall tenia les oficines la distribuïdora Interpeninsular films S.A. allí va llogar la seva primera pel·lícula: ¿Dónde vas, Alfonso XII? Ara als noranta-un anys hi tornarà perquè els seus companys li rendeixin un homenatge.
A la mort de Miquelet (Miguel Montañes Brió +7/7/2008) ha tingut que tornar agafar les riendes de l’empresa portant la programació, contractació de pel·lícules, distribució i informes setmanals, les sales en projecció setmanal són las de Batea, Caseres, Horta, Arnes, Bot i Arenys de Lledó, i amb projecció esporàdica Corbera, La Fatarella i Ribaroja.
Fa, jo que sàpigue, uns quatre anys que esta escrivint les seves memòries, el fil conductor es la historia del cine Moderno de Caseres, el títol: “Lo imposible, posible” Ara l’ajuda en la tasca de investigació i correcció el professor de la Universitat Rovira i Virgili Isaac López Sánchez, el llibre sembla estar a punt de impremta, només els li falta uns justificants de unes denúncies que li van fer els capellans de Calaceit i Caseres, capellans de doble moral. (Què es pensàveu, que lo de la COPE és un invent dels capellans d’ara?)
El text d'una de les denúncies s'ha pogut recuperar i diu textualment:
Ilmo. Sr. Delegado Provincial de Espectáculos,
Tarragona.
Muy Sr. Mio: Como Buen español, católico e identificado con el Movimiento Nacional, me considero obligado, para acallar los gritos de mi conciencia, a comunicar a esa Delegación Provincial, que en el pueblo de Caseras, el Sr. Javier Escarceller, natural i vecino del mismo, ex-alcalde, desde hace varios años, y a la sombra de Educación y Descanso, explota un salón de baile y de cine, permitiendo la entrada a menores, de todas las edades, y a toda clase de películas, sin publicar la clasificación de las mismas.
Las autoridades locales conocen el abuso, pero no lo impiden, el cura opino que no lo denunciará, y dificilmente habrá nadie en el pueblo que piense en corregir este abuso, por cuyo motivo, confio que por los medios legales se corregirá.
Además forma un grande contraste con lo que sucede en el pueblo de Calaceite, limítrofe, de la provincia de Teruel, en donde hay un Delegado de espectáculos, que hace cumplir lo legislado sobre este particular.
Las cincunstancias aconsejan el no firmar la presente, cuyos extremos V.S. podrá comprobar, si piensa hacer cumplir lo legislado sobre este particular.
Confiando sabrá interpretar, fielment el significado de la presente, me repito affm. amigo.
De paso por Caseras, abril de 1954.
El capítol tretze del llibre, titulat “Como un calvario”, algú si ja està mort el farà remoure dins la tomba i si encara està viu li sortiran els colors. Parla de les denúncies d’aquestos individus i de com va perdre l’alcaldia. El llibre és la, seva, historia recent de Caseres. Almenys hi ha algú que en vol parlar-ne. El llibre quan es publiqui se’n sentirà dir tant al poble com fora d’ell."
Moltes felicitats sr Escarceller!!!!
1 comentari:
Vaig tenir la satisfacció de poder redactar unes paraules per destacar –tot i que no calia- la tasca que va emprendre aquest model d’empresari quan li van atorgar el premi de la “Gent de Cinema”. El Sr. Javier Escarceller va tenir que vèncer: 1 les dificultats inherents a una època de reconstrucció de tot el país; 2 els problemes de certa part de la societat vers el cinema (veieu les denuncies explícites en aquesta pàgina); 3 el feixuc treball de coordinar les còpies per abastir la seva xarxa de cinemes rurals i 4 mantenir els locals oberts, en unes condicions (la dels cinemes rurals i en una comarca deixada de la mà dels politics) poc menys que heroiques.
Lamento que uns problemes personals hagin impedit el retrobament amb el Sr. Escarceller i més en un dia tan esperat com el de la presentació de les seves memòries. Però el meu pensament i el meu record, cada cop que parlo amb un empresari de cinema, està amb ell.
Amb molt de respecte,
Antoni Kirchner
Publica un comentari a l'entrada